Avui estic molt content he publicat el meu primer llibre de poesies! Recordo el dia que vaig tindre la idea de publicar-ho, si aquet dia no hagués passat jo no estaria aquí, i els meus somnis no s’haguessin fet realitat.
Va ser fa uns mesos, vaig anar a donar un passeig pel barri, em vaig trobar a un amic i vam començar a parlar. Se’m va fer molt tard i vaig anar corrents a casa. Just entrar vaig trobar el meu germà Currer, plantat davant la porta de la meva habitació i li vaig preguntar que passava. Va treure uns papers de darrera l’esquena, vaig tardar uns segons ha reaccionar, eren les meves poesies! Ell em va explicar com les havia trobat: uns segons després de sortir del carrer ell va entrar a la meva habitació per veure si li deixava un par de pintures per acabar el seu quadre. Com que no em trobava, li va preguntar a la mare i ella li va dir que no passava res que agafes les pintures, i després, quan tornes ja m’ho explicaria. Buscant les meves pintures va anar a parar al calaix on guardava els meus secrets, i ell, com que es una mica xafarder va començar a mirar els meus secrets, i va veure les meves poesies. Les va començar a llegir, i les va trobat molt bones! Em va explicar que ell també escrivia poesies. En aquell moment va entrar el meu germà Acton i es va posar molt content al saber que nosaltres també escrivíem poesies, ja que ell també. Tots ens vam posar molt contents, i en el mateix moment vam cridar: “les podríem publicar”... ens vam posar a riure. Al final vam decidir que publicaríem les nostres poesies en un llibre conjunt.
Va ser un dia de moltes emocions, però gracies això vosaltres podreu ara llegir les meves poesies i les dels meus germans.
Ellis Bell
No hay comentarios:
Publicar un comentario